Dues bufetades molt bé donades

«En aquesta història de Mas, tinc la impressió, qui li va empenyent a l'abisme és precisament Oriol Pujol. Aquí hi ha una substitució. Molts dels patinades de Mas són induïts per Oriol Pujol. Oriol Pujol era el Destinat, el Hereu [...] Jo amb aquest tinc una anècdota molt divertida: quan jo era jove feia classes de teatre a les escoles progres que hi havia a Barcelona, Costa i Jover. Per guanyar-me uns durets donava classes d'expressió. I en una d'aquestes classes estava aquest noi, llavors tindria 10 anys, i era... insuportable!, no? Un dia li vaig dir: "Escolta, tu, vinga, fora, no em donis la llauna, fora de classe!", I diu: "No vull", "Com que no vols? Escolta, no m'obliguis. Fixa't que sóc més alt que tu, que pes més que tu, o sigui que malament rai". En aquesta escola no es podia tocar a ningú, però al final no vaig tenir més remei que... Que no volia, que no volia... En fi, la meva autoritat estava en dubte, així que vaig fer flis-flas! Però dos bufetades així. Va sortir plorant. Em vaig emportar una bronca increïble per part del director, que a més em va dir: "Però tu no saps de qui és fill?" Llavors encara no era president de la Generalitat, era un gerifalte de Banca Catalana, el seu pare».